QUÈ ÉS UN RAID?
El raid d'aventura és un esport extrem combinació de dues o més disciplines de resistència, inclosa l'orientació (si s'utilitza un mapa d'orientació) i/o de navegació (quan no s'utilitzen mapes d'orientació), camp a través, ciclisme de muntanya, rem, escalada i habilitats relacionades amb les cordes. Un "esdeveniment expedició" pot portar deu dies o més, mentre un "esdeveniment esprint" es pot completar en qüestió d'hores. No sol haver un perÃode de descans nocturn obligat durant les carreres, els competidors han de triar quan descansar, en el cas que vulguin fer-ho. En la majoria de raids d'aventura, els equips han de tenir una mida determinada i incloure tant homes com dones, però molts raids comencen a ser menys restrictius.
PRINCIPALS TRETS D'UN RAID D'AVENTURA
-
Multidisciplinari: al llarg de la prova se succeeixen diverses disciplines esportives relacionades amb el mitjà natural, vistes des de la filosofia de l'aventura (grans sensacions – petites dificultats tècniques), sense estar estandarditzat el tipus, la quantitat o l'ordre en què això pugui fer-se.
-
Per equips: la participació és per equips, estant obligats els seus components, per qüestions de seguretat, a competir junts a tot moment.
-
De resistència: són proves de llarga durada, en condicions extremes, a fi de posar a prova tant la capacitat de resistència fÃsica com a psicològica dels participants.
-
De navegació: el recorregut no està senyalitzat i és secret fins a la sortida, la qual cosa suposa la necessitat d'obtenir la informació de l'itinerari per fonts no habituals, com el mapa.
-
De supervivència: els equips són autosuficients durant el recorregut, podent arribar a estar diversos dies sense rebre ajuda externa; avançant de dia i de nit, vivint a la intempèrie i lluitant contra els elements. L'estratègia logÃstica té gran rellevà ncia.
-
Recorregut d'orientació: el recorregut és desconegut per endavant, i s'estructura sobre la base d'una successió de controls de pas obligat o voluntari, entre la sortida i la meta, sent l'elecció de l'itinerari entre ells lliure.
-
Ús de mapes: la principal font d'informació sobre el recorregut són els mapes, la qual cosa exigeix la posada en acció d'habilitats d'orientació per al seu mà xim aprofitament.
-
Dificultats naturals: la pròpia orografia, la vegetació i els obstacles naturals són els que marquen els veritables atractius i dificultats de la prova. S'aprofiten en el seu estat natural per plantejar sobre ells les diferents disciplines, seccions i proves especials, sempre de forma respectuosa i compatible amb el mitjà .
-
Elements no motoritzats: generalment només es permet la utilització de mitjans esportius no motoritzats, de locomoció i de seguretat, per al desplaçament pel terreny i per superar les dificultats i proves especials de la prova.
-
Contra el rellotge: els resultats de les seccions i proves especials s'expressen en temps. L'equip que menys temps inverteixi a completar tot el recorregut serà el guanyador.
Què és un raid?
HISTÃ’RIA DEL RAID
L'origen del *Raid d'Aventura no es coneix amb certesa. La primera prova documentada, es remunta a 1968 amb la celebració de la Marató de Muntanya Karrimor. En aquesta prova, de carà cter internacional, els equips composts per dos components havien d'implicar tot el necessari per completar un recorregut equivalent al doble d'una marató. Aquesta prova encara se celebra en l'actualitat. Es divideix en dues etapes, amb vivac intermedi, i transcorre per terreny muntanyenc, diferent d'una edició a una altra. El recorregut és secret fins a la sortida, i està dissenyat per provar les habilitats d'orientació en circumstà ncies extremes.
Però aquest tipus de proves, en les quals es dóna una sola disciplina, la marxa en muntanya amb orientació, no ha donat lloc al Raid d'Aventura, sinó a la modalitat de la Marató-Orientació. O si escau, quan aquesta marxa en muntanya té l'itinerari senyalitzat, la modalitat és la de Carrera de Muntanya o Raid de Muntanya.
L'any 1980, es va celebrar a Nova Zelanda una prova que aglutinava diverses disciplines de resistència: l'I Ironman AlpÃ. En ell, els competidors havien de recórrer unes distà ncies determinades corrent, remant i esquiant. Més endavant, el seu creador *Robin Judkins va llançar la prova amb un esperit més aventurer, el Coast to Coast, que implicava disciplines com a carrera de muntanya, BTT i rem en terreny variat. En 1982, va tenir lloc Alaska Marathon Wilderness Classic, una prova similar de sis dies de durada, en solitari i sense ajuda externa. En totes aquestes proves, l'itinerari estava predeterminat.